news_top01

news_top01
fotos_cabecera_cuaderno_viaje_07

fotos_cabecera_cuaderno_viaje_07
news_top02

news_top02
fotos_cabecera_cuaderno_viaje_06

fotos_cabecera_cuaderno_viaje_06
fotos_cabecera_cuaderno_viaje_01

fotos_cabecera_cuaderno_viaje_01
fotos_cabecera_cuaderno_viaje_03

fotos_cabecera_cuaderno_viaje_03
fotos_cabecera_cuaderno_viaje_04

fotos_cabecera_cuaderno_viaje_04
fotos_cabecera_cuaderno_viaje_05

fotos_cabecera_cuaderno_viaje_05
fotos_cabecera_cuaderno_viaje_08

fotos_cabecera_cuaderno_viaje_08
fotos_cabecera_cuaderno_viaje_09

fotos_cabecera_cuaderno_viaje_09
fotos_cabecera_cuaderno_viaje_02

fotos_cabecera_cuaderno_viaje_02

EL TREN DEL MASSÍS DELS RÒDOPES

EL TREN DEL MASSÍS DELS RÒDOPES

Aquest petit ferrocarril búlgar que uneix les viles de Septemvri i Dobrinishte recorre una distancia de 125 km. Amb una amplada de via de 760 és el darrer tren de via estreta del país. Una petita joia que travessa el cor de les muntanyes de la regió dels Ròdopes, una de les zones més belles i autentiques de Bulgària.


ferrocarrilBulgaro

ELS RÒDOPES

La regió de les muntanyes dels Ròdopes, amb una extensió aproximada de 15.000 km. es troba repartida entre Bulgària i Grècia. La major part, un 83%, s’estén pel sud-est búlgar. La travessen rius cabalosos que creen grans barrancs. El pic més alt, el Golyam Perelik, té 2.191 m d’altura. Espessos boscos de coníferes fan que sigui una de les regions més verdes de la península balcànica.



mapa_bulgaria

Historia

Els Ròdopes foren habitats des de la prehistòria. Els primers habitants coneguts foren els Tracis. Aquest poble construí nombrosos temples, viles i fortaleses, com la ciutat de Perperikon, les runes de la qual encara es conserven.

Durant l’edat mitjana la regió es repartí entre els imperis búlgar i bizantí. A finals del S. XIV la regió fou ocupada per l’imperi otomà. L’ocupació durà cinc segles i paulatinament es dugué a terme un procés d’islamització de la zona. Entre 1878 i la primera guerra balcànica els Ròdopes foren annexionats a Bulgària. Durant la primera guerra mundial el sud de la regió fou annexionada a Grècia.

SOCIETAT I ECONOMIA

Al llarg de segles la regió ha estat poblada per comunitats ortodoxes búlgares i gregues i també col·lectius islàmics búlgars, anomenats Pomaks, i turcs. Per això al llarg del recorregut de la via fèrria és habitual veure esglésies ortodoxes i mesquites. A la regió també hi habita un poble nòmada originari de Grècia dedicat fonamentalment a la pastura de ramats d’ovelles. Són els Sarakatsani.

L’economia de la regió es fonamenta principalment en l’agricultura, la mineria i el turisme. La cria de ramat, principalment oví, l’explotació forestal dels boscos i el cultiu del tabac són les activitats agro-forestals més destacades. A la zona hi podem trobar explotacions mineres de plom, zinc, ferro i or.

El Ferrocarril uneix les ciutats de Septemvri i Dobrinishte. És operat per la BDZ (Ferrocarrils Estatals Búlgars). Recórre 125 km per una regió muntanyosa i de difícil accés. L’estació términus, Septemvri, es troba situat al costat de la línia principal dels ferrocarrils búlgars que enllaça Sofia amb Plovdiv.

És, sens dubte és una de les línies més compromeses del país. No de bades ha de superar altures de 1267 metres (estació d’Avramovo) i superar un desnivell de 1029 metres en els 68 primers kilòmetres!.

La construcció de la línia fou impulsada per l’exèrcit búlgar. Durant la primera guerra mundial (1915) interessava unir les ciutats de Septemvri i Gotse-Delchev, tot i que un cop acabada la guerra va desaparèixer l’interès estratègic la construcció de la línia continuà, per trams, fins a l’any 1945 en què s’arribà a Dobrinishte. El darrer tram fins a Gotse-Delchev, a tan sols 50 km de la frontera grega, no es va construir mai.

El ferrocarril serveix a un total de 25 estacions. Entre les poblacions més importants destaquen Konstantovo, Velingrad, Avramovo, Smolevo o Bansko que durant l’hivern es visitada per nombrosos turistes que visiten les pistes d’esquí properes a la vila.

Tota la línia es construí en via simple i amb una amplada de 760 milímetres.

El primer tram, entre Septemvri i Velingrad té 10 túnels. En aquest tram, entre les estacions de Dolene i Konstantovo es troben els pendents més forts de tota la línia amb rampes de 32 mil·lèsimes. Fins a 2002 romangué obert un ramal industrial entre Varvara i Pazardzhik. Fou inaugurat l’any 1926.

El segon tram, entre les estacions de Velingrad i Yakoruda és sens dubte el més difícil. Entre les estacions de Sveta Petka i Daganovo el ferrocarril ha de superar les màximes dificultats orogràfiques. L’estació d’Avramovo, amb els seus 1.267 metres d’altura, condiciona tot el traçat. Accedir-hi només és possible gràcies a 25 túnels, 2 viaductes i quatre espirals. Fou inaugurat l’any 1937.

La darrera part del traçat entre Yakoruda i Dobrinishte és el més dolç de tota la línia, car es va construir en paràmetres propis de via d’amplada UIC, per si en algun moment es transformava l’amplada de la línia. Recordem que és el tram més modern de la línia inaugurat l’any entre 1939 i 1945.

En aquest tram hi havia un ramal industrial amb origen a l’estació de Razlog el qual fou clausurat l’any 2003 quan es va tancar el tràfic de mercaderies a tota la línia.

Durant el viatge, apreciarem la gran utilització per part dels habitats de la zona. És habitual viatjar acompanyats d’agricultors que transporten fruites i verdures del seus horts o amb veïnats de pobles servits pels ferrocarrils que han visitat el mercats de Velingrad i retornen a les seves cases carregats de mercaderies. Sens dubte reviureu una estampa de temps passats que ja no es troba a cap altre lloc de l’Europa occidental.

EL MATERIAL MÒBIL

El ferrocarril s’opera de forma ordinària amb locomotores dièsel de diverses sèries. La sèrie 75000 construïda per Henschel a Kassel l’any 1965 i les 77000 construïdes per FAUR a Bucarest. La sèrie 77000 és una versió millorada de la sèrie 76000 construïda també per FAUR i que va circular a la línia de via estreta entre Cherven Bryag i Oryahovo. Després del tancament d’aquesta línia aquestes locomotores es dugueren a la línia dels Ròdopes, tot i que no varen circular-hi mai. L’any 2009 es vengueren al ferrocarril de la Patagònia argentina de Rio Turbio. Abans, l’any 1996 quatre locomotores de la sèrie 77000 també foren venudes al mateix ferrocarril.

Actualment presten servei a la línia de Septemvri quatre locomotores: les 77002 i 77005 i les 75004 i la 75006. altres es troben als depòsits de la companyia i se n’extreuen recanvis per a les locomotores en estat de marxa. La 76011 s’ha preservat per al museu de la BZD.

CIRCULACIONS AMB MATERIAL HISTÒRIC

A la línia i de forma esporàdica es realitzen circulacions amb material històric. S’ha preservat la locomotora de vapor núm. 609.76, una locomotora 151-T que històricament recorregué la línia i que fou construïda l’any 1949. Les circulacions es programen a demanda de grups d’entusiastes.