EL TREN DE PINYES-CHEMINS DE FER DE PROVENCE

La línia de ferrocarril que uneix Nice i Dignes les Bains recorre una distancia de 151 km i deixa gaudir d’uns dels paisatges més bells del sud-est de França. Aquesta línia d’ample mètric és una de les poques que encara resten en servei a França. Durant els mesos d’estiu hom pot gaudir de circulacions amb trens de vapor gràcies al “Groupe d’étude pour les chemins de fer de Provence (GECP)”.  

El territori

El ferrocarril uneix les regions dels Alps Marítims i dels Alps de l’Alta Provença, dues regions veïnades pertanyen a la regió de la PACA – Provence-Alpes-Côte d’Azur. Durant els primers quilòmetres de línia crida l’atenció l’existència de fortificacions, com la d’Entrevaux. Aquestes antigues construccions avisen que aquesta era una zona fronterera. Fins al 1860 el Comtat de Niça pertanyia al Piamont italià. Arran dels pactes entre Cavour, un dels artífexs de la unitat italiana i Napoleó III de França, la Savoia i el Comtat de Niça passaren a pertànyer a l’Estat Francès. A canvi Cavour garantí el suport de l’emperador a les seves pretensions. Els pics més alts del Alps Marítims, com el “Cime du Gélas” de 3.143 m, i el mar abracen aquesta regió plena de contrastos. El riu Var, al llarg dels segles ha dibuixat a la roca canons espectaculars entapissats per boscos de gran bellesa. A les zones més elevades hom pot gaudir de pistes d’esquí de renom, com Valberg, Auron o Isola 2000. A l’estiu és la costa de Niça qui atreu el turisme d’arreu del mon. Entre l’hivern i l’estiu, entre la costa i la muntanya, és el ferrocarril de les Pinyes i el seu tren de vapor qui encanta als visitants. Finalment el tren de Pinyes arriba fins al departament del Alps de l’Alta Provença. Un departament marcat per l’altiplà, els pre-Alps i els grans Alps. El sector terciari i el turisme, juntament amb la producció agrícola d’alt valor afegit com la mel i les essències florals són la locomotora de l’economia de al regió. La línia Nice-Digne Aquesta línia mètrica de ferrocarril és una de les poques supervivents de la xarxa de ferrocarrils secundaris francesos. Dels prop de 22.500 km de via estreta que en el seu dia prestaren servei al territori francès, sols hi resten actualment 8 línies de via estreta en servei comercial. Aquest ferrocarril és el darrer reducte de la xarxa de la “Compagnie des chemins de fer du Sud de la France”. La línia nasqué amb la vocació d’unir Niça amb Grenoble i Ginebra. Una línia de via estàndard (1435 mm) que unia Dignes les Bains amb Grenoble permetia aquesta connexió. Eren els serveis ALPAZUR. Malhauradament aquest darrer tram fou clausurat l’any 1980.

La història

Des de l’albir del ferrocarril a Europa, el tren fou present a les ments dels èlits econòmics de Niça. Des de 1845 es tenia la intenció clara de traçar un camí de ferro fins a Grenoble seguint la riba del riu Var, la del Verdon, Asses. Bléone i Durance. Les obres s’inicien als dos extrems de la línia. Els primers trams, entre Dignes i Mezel s’inaugura l’any 1891. Un any més tard s’inauguren els trams de Mezel a Saint-André, a la riba alta, i el de Nice a Puget Theniers. Les obres i les obertures avancen i l’any 1908 el ferrocarril arriba a Annot. El tram intermig que tancarà l’itinerari, entre Annot i Saint-André s’inaugurà solemnement l’any 1911. L’any 1923 s’inaugurà la línia tramviaire de 19 km que uniria l’estació de Pont du Gueydan amb Les Guillaumes. Tanmateix la seva vida fou efímera. L’any 1929 fou clausurada a causa de la seva nul·la rendibilitat econòmica. Hom pot seguir el seu espectacular traçat convertit actualment en carretera i alguns trams en via verda. El ferrocarril transportà mercaderies fins a l’any 1977. La “Compagnie du Sud France” inicià l’explotació comercial del ferrocarril. L’any 1925, arran d’un sanejament financer la companyia es transforma en la “Compagnie des Chemins de fer de la Provence”. L’any 1952, a causa de les dificultats econòmiques creixents l’estat intervé la companyia i n’assumeix l’explotació. L’any 1968 la SYMA (Syndicat mixte Méditerranée-Alpes), integrada per cinc col·lectivitats locals assumí l’explotació fins a l’any 2006, tot atorgant la concessió a l’empresa Chemins de fer et transport automobile (CFTA)- VEOLIA. L’any 2007 la regió de la PACA esdevingué l’administració competent. A partir de 2014 es farà càrrec de la gestió directa de l’explotació.

El traçat

Corbes de 150 metres de radi i rampes del 30 per mil permeten superar el traçat dur de la línia al llarg dels seus 150 km. Parcialment fou dissenyat per encabir un ferrocarril d’amplada de 1435 mm. Per això no escatimaren esforços. Un total de 16 ponts i viaductes, 15 ponts metàl·lics i 25 túnels. El túnel de “Colle-Saint-Michel” és el més llarg del trajecte amb 3 457 metres. El punt més alt s’enfila fins als 1023 m.

Els serveis actuals

A dia d’avui quatre trens diaris connecten Nice amb Dignes les Baines en tres hores i 25 minuts, i es presten un total de 24 serveis de rodalies entre Nice i Plan du Var.

Material mòbil

La última parte del trazado entre Yakoruda y Dobrinishte es el más dulce de toda la línea, puesto que se construyó con parámetros propios de vía de anchura UIC, por sí en algún momento se cambiaba la anchura de la línea. Recordamos que es el tramo más moderno de la línea inaugurado el año entre 1939 y 1945. Els “Chemins de Fer de Provence”, presten el servei actualment amb el següent material mòbil:

• Sis automotors CFD (Chemins de Fer Departamentaux) tipus SY (1972-1977).
• Una rama Soulé-Garnero de 120 places tipus XR (1984)
• Una rama reversible de 120 places renovada l’any 2006.
• Deu automotors AMP (Autorail métrique de Provence) de 801 a 810 (2010).
• Dues locomotores Brissoneau&Lotz (1951).
• Quatre cotxes AT metàl·lics, construïts el 1949 sobre bastidors d’antics cotxes de fusta.
• Deu cotxes Appenzell de l’any 1948 i renovades l’any 2004.
• Un remolc Soulé-Garnero.
• Una locomotora Henschel (BB 1200) per manteniment de vies.
• Diversos vehicles de servei (dresina Matisa, remolcs Billard, vagos coberts, tolves etc).

El tren de vapor

Gràcies als esforços del “Groupe d’étude pour les chemins de fer de Provence” (GECP) tots els caps de setmana dels mesos de maig a octubre circula el tren de vapor entre Puget Theniers i Annot. Els passatgers poden gaudir del magnífic paisatge tot viatjant amb la locomotora CP E 211.

La CP E 211

Els excel·lents resultats de la restauració permeten gaudir d’aquest valuós element: la locomotora de vapor CP E 211. Una sèrie de 16 unitats foren construïdes per Henschel&Sohn a Alemanya l’any 1923. Disposa d’un rodatge 120-030T tipus Compound de 4 cilindres de vapor saturat i distribució Walshaerts. Prestà serveis a la línea del Vale do Vouga, Famalicao-Povoa de Varzim i finalment a l’estació de Regua i les linies de Corgo i Chaves. Prestà el seu darrer servei l’any 1981. El GECP l’adqurí i la transportà a Puget Theniers l’any 1986. Es convertí en la titular del ferrocarril històric fins a l’any 1992. Aleshores s’iniciaren les gestions per a la seva restauració integral per part dels tècnics de l’entitat amb col·laboració amb els tallers de Lucato-Termica de Milano. L’any 2010 entrà novament en servei. El GECP disposa d’una segona locomotora, la E 327 amb rodatge 2-3-0T actualment fóra de servei provinent de la xarxa bretona de ferrocarrils de via estreta. Fou construïda l’any 1909 per la companyia Fives-Liles. El material remolcat prové de la pròpia línea (1892) així com de ferrocarrils suïssos (1901-1911). Per operacions auxiliars disposen d’un locotractor CFD-BA 11, de l’any 1940, construït sobre el bastidor d’una locomotora belga de 1885, i diversos vagons de mercaderies.

Les pinyes del tren

Hom pot demanar-se perquè es denomina a aquest ferrocarril “el tren de pinyes”. Són diverses les explicacions. Algunes fan referència a l’existència de nombrosos pinars al costat de la línia. Altres expliquen que la velocitat comercial del tren era tan baixa que els viatgers podien permetre baixar del tren per recollir pinyes i tornar a pujar al comboi sense por a perdre’l. Emperò la versió més bella fa referència a una llegenda. Durant una nit de Nadal un tren de vapor circulava per la línia. A una estació hi vivia una mare amb un infant el qual patia una febre molt severa. La mare, angoixada, va fer aturar el tren per demanar al maquinista carbó per encalentir el seu fill. El maquinista no s’hi va poder negar i li va oferir tot el carbó que portava. Per tal que el tren pogués continuar la seva marxa el pins del costat de la via, miraculosament, abocaren totes les seves pinyes sobre la vella locomotora.