Ens ha deixat avui, dimecres 5 d´agost, CARLES SALMERÓN I BOSCH (Barcelona, 1956)
Historiador i escriptor especialitzat en història del Transport, especialment dels Ferrocarrils, funiculars i tramvies arreu d´Europa.
Fundador del Museu del Ferrocarril La Pobla-Castellar (Castellar d´en Hug)
Autor, editor amb gairebé quaranta llibres publicats, amb acurada qualitat científica i tècnica.
La Enciclopèdia dels Transports d´Europa. i la col.lecció Els Trens de Catalunya, amb 21 volums, conformen tant sols una part de la seva incansable tasca.
A Mallorca, recordem especialment la seva aportació als Congressos organitzats en ocasió del projecte de recuperació dels tramvies de Palma i del Tren de Llevant (línia Manacor-Artà) i la seva publicació “Els Tram-Tren d´Europa” una obra dedicada a aquest sistema capdavanter, eix fonamental la recuperació de la xarxa ferroviària Mallorquina, amb suport del Govern Balear, Tram Badia i els Serveis Ferroviaris de Mallorca.
El patrimoni de la Fundació FerrocaIB compta amb l´automotor WUMAG 510 gràcies a la seva iniciativa de preservació ferroviària a mitjans dels anys ´80.
Molt hem d´agrair al nostre amic, lluitador-acadèmic-editor, defensor de la llengua catalana, així com cal: amb totes i cadascuna de les seves publicacions.
Gràcies, benestimat Carles per tot allò que has sabut deixar al teu pas.
El Sr. Olivier Foiche, secretari del “Groupe d´Etude pour les chemins de fer de Provence” visità recentment la Fundació FERROCAIB i la locomotora Batignolles, A la fotografia, amb alguns membres de Ferrocaib, El Sr. Foiche és un destacat membre del GECP, entitat que gestiona el ferrocarril històric “Train de Pignes” el qual circula a la línia via estreta, entre Nice a Digne, a la Provença francesa.
Fundació FERROCAIB i GECP gaudeixen d’una estreta relació i col·laboren en l’intercanvi d’informaió i coneixements sobre la tracció a vapor. Ambdues institucions compten amb una locomotora tipus “mallet” provinents de les linies de via estreta del Douro portugués. Ferrocaib disposa de la CP E 215 (vegeu l’apartat de patrimoni d’aquesta web) i el GECP, la CP E 211.
El train de pignes circula habitualment entre les localitats de Puget Theniers i Annot, entre bells paisatges provençals. La temporada d’explotació s’inicia el mes de maig i s’allarga fins el mes d’octubre. Des de la Fundació FERROCAIB recomanam ferentment una visita a aquest ferrocarril. Per a més informació podeu dirigir-vos a la següent pàgina web: www.gecp.asso.fr
Quatre joves d’Estel de Llevant, realitzaran pràctiques formatives gràcies a l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar i la Fundació FERROCAIB per mediació del programa “Junts Ho Podem Fer- Junts Som Capaços”, que promou FUNDACIÓ MAPFRE.
La Fundació FERROCAIB, l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar i Estel de Llevant, han signat un acord de col·laboració per participar en el programa d’inserció sociolaboral de joves amb discapacitat intel·lectual i trastorn mental “Junts Ho Podem Fer-Junts Som Capaços “, que promou FUNDACIÓ MAPFRE des de 2010.
Gràcies a aquest acord, quatre joves amb trastorn mental realitzaran pràctiques formatives en el dipòsit de material històric de la Fundació FERROCAIB, situat a Son Carrió, el que permetrà adquirir habilitats i experiència en les tasques d’organització d’arxius de patrimoni històric.
En la presentació d’aquest Conveni han participat, entre d’altres, Mateu Puigròs, Alcalde Sant Llorenç des Cardassar, Benet Campins, director de l’oficina de MAPFRE a Manacor, Guillem Febrer, President de Fundació FERROCAIB i Maria Nicolau Riera, Presidenta d’Estel de Llevant.
.
L’Ajuntament de Sant Llorenç i la Fundació FERROCAIB col·laboren habitualment en programes de manteniment i promoció del patrimoni ferroviari històric. És de l’interès d’ambdues institucions promocionar la inserció de persones amb discapacitat per trastorn mental greu, col·lectiu en risc d’exclusió social, en les seves activitats habituals.
Estel de Llevant, porta a terme diferents programes laborals, formatius, culturals, lúdics i socials. per aconseguir l’autonomia laboral i personal dels seus usuaris.
Recientemente representantes de la Fundació FERROCAIB realizaron una visita de cortesía a la junta directiva del Cercle Ferroviaire Corse, entidad que trabaja para la preservación del patrimonio ferroviario de Córcega.
Desde hace unos años Fundació FERROCAIB fomenta la cooperación con entidads del resto de territorios meditarráneos para fomentar la cooperación mutua y la promoción de los ferrocarriles históricos del mare nostrum. Así se han establecido relaciones de colaboración con la Ferrovie de Sardegna, El Group d’Etudes des Chemins de Fer de Provence (GECP), de Niza y recientemente con la isla de Córcega.
Desde la isla vecina se desarrolla una interesante labor para preservar su interesantísimo material móvil, especialmente los míticos automotores ABH-Renault. El CFC edita periódicamente un boletín de noticias con los eventos más destacados. Pueden descargarlo en el siguiente link: Bull Cercle 7 V4
La línia de ferrocarril que uneix Nice i Dignes les Bains recorre una distancia de 151 km i deixa gaudir d’uns dels paisatges més bells del sud-est de França. Aquesta línia d’ample mètric és una de les poques que encara resten en servei a França. Durant els mesos d’estiu hom pot gaudir de circulacions amb trens de vapor gràcies al “Groupe d’étude pour les chemins de fer de Provence (GECP)”. 
El ferrocarril uneix les regions dels Alps Marítims i dels Alps de l’Alta Provença, dues regions veïnades pertanyen a la regió de la PACA – Provence-Alpes-Côte d’Azur. Durant els primers quilòmetres de línia crida l’atenció l’existència de fortificacions, com la d’Entrevaux. Aquestes antigues construccions avisen que aquesta era una zona fronterera. Fins al 1860 el Comtat de Niça pertanyia al Piamont italià. Arran dels pactes entre Cavour, un dels artífexs de la unitat italiana i Napoleó III de França, la Savoia i el Comtat de Niça passaren a pertànyer a l’Estat Francès. A canvi Cavour garantí el suport de l’emperador a les seves pretensions. Els pics més alts del Alps Marítims, com el “Cime du Gélas” de 3.143 m, i el mar abracen aquesta regió plena de contrastos. El riu Var, al llarg dels segles ha dibuixat a la roca canons espectaculars entapissats per boscos de gran bellesa. A les zones més elevades hom pot gaudir de pistes d’esquí de renom, com Valberg, Auron o Isola 2000. A l’estiu és la costa de Niça qui atreu el turisme d’arreu del mon. Entre l’hivern i l’estiu, entre la costa i la muntanya, és el ferrocarril de les Pinyes i el seu tren de vapor qui encanta als visitants. Finalment el tren de Pinyes arriba fins al departament del Alps de l’Alta Provença. Un departament marcat per l’altiplà, els pre-Alps i els grans Alps. El sector terciari i el turisme, juntament amb la producció agrícola d’alt valor afegit com la mel i les essències florals són la locomotora de l’economia de al regió. La línia Nice-Digne Aquesta línia mètrica de ferrocarril és una de les poques supervivents de la xarxa de ferrocarrils secundaris francesos. Dels prop de 22.500 km de via estreta que en el seu dia prestaren servei al territori francès, sols hi resten actualment 8 línies de via estreta en servei comercial. Aquest ferrocarril és el darrer reducte de la xarxa de la “Compagnie des chemins de fer du Sud de la France”. La línia nasqué amb la vocació d’unir Niça amb Grenoble i Ginebra. Una línia de via estàndard (1435 mm) que unia Dignes les Bains amb Grenoble permetia aquesta connexió. Eren els serveis ALPAZUR. Malhauradament aquest darrer tram fou clausurat l’any 1980.
Des de l’albir del ferrocarril a Europa, el tren fou present a les ments dels èlits econòmics de Niça. Des de 1845 es tenia la intenció clara de traçar un camí de ferro fins a Grenoble seguint la riba del riu Var, la del Verdon, Asses. Bléone i Durance. Les obres s’inicien als dos extrems de la línia. Els primers trams, entre Dignes i Mezel s’inaugura l’any 1891. Un any més tard s’inauguren els trams de Mezel a Saint-André, a la riba alta, i el de Nice a Puget Theniers. Les obres i les obertures avancen i l’any 1908 el ferrocarril arriba a Annot. El tram intermig que tancarà l’itinerari, entre Annot i Saint-André s’inaugurà solemnement l’any 1911. L’any 1923 s’inaugurà la línia tramviaire de 19 km que uniria l’estació de Pont du Gueydan amb Les Guillaumes. Tanmateix la seva vida fou efímera. L’any 1929 fou clausurada a causa de la seva nul·la rendibilitat econòmica. Hom pot seguir el seu espectacular traçat convertit actualment en carretera i alguns trams en via verda. El ferrocarril transportà mercaderies fins a l’any 1977. La “Compagnie du Sud France” inicià l’explotació comercial del ferrocarril. L’any 1925, arran d’un sanejament financer la companyia es transforma en la “Compagnie des Chemins de fer de la Provence”. L’any 1952, a causa de les dificultats econòmiques creixents l’estat intervé la companyia i n’assumeix l’explotació. L’any 1968 la SYMA (Syndicat mixte Méditerranée-Alpes), integrada per cinc col·lectivitats locals assumí l’explotació fins a l’any 2006, tot atorgant la concessió a l’empresa Chemins de fer et transport automobile (CFTA)- VEOLIA. L’any 2007 la regió de la PACA esdevingué l’administració competent. A partir de 2014 es farà càrrec de la gestió directa de l’explotació.
Corbes de 150 metres de radi i rampes del 30 per mil permeten superar el traçat dur de la línia al llarg dels seus 150 km. Parcialment fou dissenyat per encabir un ferrocarril d’amplada de 1435 mm. Per això no escatimaren esforços. Un total de 16 ponts i viaductes, 15 ponts metàl·lics i 25 túnels. El túnel de “Colle-Saint-Michel” és el més llarg del trajecte amb 3 457 metres. El punt més alt s’enfila fins als 1023 m.
A dia d’avui quatre trens diaris connecten Nice amb Dignes les Baines en tres hores i 25 minuts, i es presten un total de 24 serveis de rodalies entre Nice i Plan du Var.
La última parte del trazado entre Yakoruda y Dobrinishte es el más dulce de toda la línea, puesto que se construyó con parámetros propios de vía de anchura UIC, por sí en algún momento se cambiaba la anchura de la línea. Recordamos que es el tramo más moderno de la línea inaugurado el año entre 1939 y 1945. Els “Chemins de Fer de Provence”, presten el servei actualment amb el següent material mòbil:
Gràcies als esforços del “Groupe d’étude pour les chemins de fer de Provence” (GECP) tots els caps de setmana dels mesos de maig a octubre circula el tren de vapor entre Puget Theniers i Annot. Els passatgers poden gaudir del magnífic paisatge tot viatjant amb la locomotora CP E 211.
Els excel·lents resultats de la restauració permeten gaudir d’aquest valuós element: la locomotora de vapor CP E 211. Una sèrie de 16 unitats foren construïdes per Henschel&Sohn a Alemanya l’any 1923. Disposa d’un rodatge 120-030T tipus Compound de 4 cilindres de vapor saturat i distribució Walshaerts. Prestà serveis a la línea del Vale do Vouga, Famalicao-Povoa de Varzim i finalment a l’estació de Regua i les linies de Corgo i Chaves. Prestà el seu darrer servei l’any 1981. El GECP l’adqurí i la transportà a Puget Theniers l’any 1986. Es convertí en la titular del ferrocarril històric fins a l’any 1992. Aleshores s’iniciaren les gestions per a la seva restauració integral per part dels tècnics de l’entitat amb col·laboració amb els tallers de Lucato-Termica de Milano. L’any 2010 entrà novament en servei. El GECP disposa d’una segona locomotora, la E 327 amb rodatge 2-3-0T actualment fóra de servei provinent de la xarxa bretona de ferrocarrils de via estreta. Fou construïda l’any 1909 per la companyia Fives-Liles. El material remolcat prové de la pròpia línea (1892) així com de ferrocarrils suïssos (1901-1911). Per operacions auxiliars disposen d’un locotractor CFD-BA 11, de l’any 1940, construït sobre el bastidor d’una locomotora belga de 1885, i diversos vagons de mercaderies.
Hom pot demanar-se perquè es denomina a aquest ferrocarril “el tren de pinyes”. Són diverses les explicacions. Algunes fan referència a l’existència de nombrosos pinars al costat de la línia. Altres expliquen que la velocitat comercial del tren era tan baixa que els viatgers podien permetre baixar del tren per recollir pinyes i tornar a pujar al comboi sense por a perdre’l. Emperò la versió més bella fa referència a una llegenda. Durant una nit de Nadal un tren de vapor circulava per la línia. A una estació hi vivia una mare amb un infant el qual patia una febre molt severa. La mare, angoixada, va fer aturar el tren per demanar al maquinista carbó per encalentir el seu fill. El maquinista no s’hi va poder negar i li va oferir tot el carbó que portava. Per tal que el tren pogués continuar la seva marxa el pins del costat de la via, miraculosament, abocaren totes les seves pinyes sobre la vella locomotora.
Recentment una delegació de la Fundació FERROCAIB es traslladà a la seu de l’ATM-Milano per a signar un protocol de col·laboració amb l’empresa pública que gestiona el transport urbà de Milà. Els antics tramvies milanesos utilitzen el mateix equip elèctric que l’automotor Wumag 510, per la qual cosa ATM Milano ha venut a la fundació els elements necessaris per a la recuperació del seu sistema elèctric i ha cedit la documentació necessària per a la seva recuperació.
El Wumag 510 fou construït a Alemanya, Görlitz, l’any 1929 i transportat a Portugal com a compensació dels mals provocats a l’armada portuguesa durant la primera guerra mundial. Posteriorment circulà per les línies del trenet valencià fins als anys 80.Aleshores fou traslladat al museu de Castellar de n’Hug. FERROCAIB l’adquirí a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya fa uns anys i actualment es troba en procés de restauració.
La Fundació FERROCAIB, amb la col·laboració dels serveis tècnics i de taller de SFM, duu a terme les darreres tasques de recuperació de la locomotora Batignolles consistents en la reposició del bielatge i la substitució de les juntes de culata així com la recuperació integral del sistema elèctric. Posteriorment es muntaran diversos elements a la cabina i es duran a terme les proves i certificaicó del sistema pneumàtic i les oportunes proves de circulació.
Es preveu que durant l’estiu d’enguany la locomotora quedi en ordre de marxa.
La locomotora Batignolles es fabricà a CAF (Beasain) baix llicència Batignolles-Chatillon l’any 1959. Posteriorment prestà servei a la línia Aragonesa Sábada-Gallur i a les instal·lacions de FEVE a La Casilla (Bilbao). L’any 1981 fou traslladada a Mallorca i destinada al servei de vies i obres.
Una nova forma de conèixer Mallorca amb el trens de SFM
a Fundació FERROCAIB ha elaborat juntament amb l’empresa “ibinteractiva” un nou sistema per conèixer el territori per on passen les línies de Serveis Ferroviaris de Mallorca. A través de la web es podran descarregar un total de 17 rutes urbanes i interurbanes les quals s’inicien a les diverses estacions de les línies. Aquest servei, disponible en català, espanyol i anglès, serà un instrument molt útil per promocionar els pobles i veles de l’interior de Mallorca i fomentar un turisme responsable. Al llarg de les diverses rutes s’explica la història i les principals característiques de més de 60 punts d’interès.
De la mateixa manera les rutes es podran seguir a través de “smarts phones” gràcies a la tecnologia anomenada “realitat augmentada”. Aquest sistema de guiatge facilitarà les visites i creació de rutes.
La Fundació FERROCAIB ha treballat intensament per a posar en ordre de marxa el cotxe de passatgers Wumag. El passat mes d’abril el vehicle fou traslladat als tallers de Son Rullan per finalitzar la instal·lació del sistema de frenada i realitzar, quan fos possible, les proves de pneumàtica i circulació. Un cop finalitzades les tasques de restauració de la locomotora Batignolles es procedirà a efectuar les esmentades proves trenta anys després de la seva retirada del servei actiu.
El Wumag fou construït a Alemanya, Görlitz, l’any 1929 i transportat a Portugal com a compensació dels mals provocats a l’armada portuguesa durant la primera guerra mundial. Posteriorment circulà per les línies del trenet valencià fins a l’any 1981, data en la qual fou traslladat a Mallorca per convertir-se en un vagó de vies i obres.
La Fundació ha recuperat una plataforma “vorera baixa” dels antics Ferrocarrils de Mallorca. El vehicle, construït a Beasain els anys 20 ha estat objecte d’una profunda restauració. El seu estat inicial imposava una profunda intervenció per a la recuperació de la seva estructura i la substitució de tots els elements de fusta (postissada i capsals). Els eixos han estat renovats tot adreçant-los i adaptant-los a l’ample mètric. La plaraforma prestarà serveis al departament de vies i obres de SFM.
Publiquem el llibre sobre la història de l’tramvia de l’Arenal. Es pot adquirir un llibre a la pròpia fundació o bé a través del ‘portal on line clicant AQUÍ. El preu de venda és de 25 euros. Els beneficis obtinguts amb la ...
El llibre sobre el centenari de l'tren Manacor a Artà es troba a la venda. Si vols rebre un exemplar envia un correu electrònic a gerencia@ferrocaib.org indicant-ho. El preu de cada exemplar és de 25 euros més despeses d'enviament. Realitzat per Ferrocaib ...
El dia 16 de juny es va cel.lebrar els 100 anys de l’arribada del ferrocarril a Artà. Un esdeveniment que FERROCAIB ha volgut celebrar, juntament amb els ajuntaments de la comarca i SFM aquest esdeveniment tan important. Per això es presentà el ...
VISITA FGC – SFM I TERMINUS A LES INSTALACIONS DE FERROCAIB El president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Sr. Enric Ticó acompanyat del director general de transports Sr. Jaume Mateu, el gerent de SFM Sr. Mateu Capella i Joan Carles ...
CONTACTA’NS Passatge Cala Figuera, 6 07009 Son Rullan Baleares, Mallorca, ES t. 0034 635 425 061 info@ferrocaib.org MAPA DE LA WEB Fundació Patrimoni Webs amigues Quaderns de viatge Realitat augmentada El territori del Ferrocarril Ferrocarrils del món SEGUEIXNOS… Continue Reading
